Exposició temporal: "El naixement de l'art fotogràfic. Des del pictoralisme fins a la fotografia moderna"
Des el 30 de març de 2012 fins a l'1 juliol 2012
Lloc: Museu de Belles Arts de Budapest
Budapest, 29 març de 2012 (EFE). - El Museu de Belles Arts de Budapest (SZM) presenta des d'avui els orígens de la fotografia com a forma d'expressió artística, amb una mostra que recull 200 instantànies dels fotògrafs més coneguts de finals del segle XIX i principis del XX.
Sota el títol de "El naixement de l'art fotogràfic. Des del pictoralismo fins a la fotografia moderna", aquesta exposició dóna a conèixer el profund canvi que va experimentar aquesta disciplina en l'època i que va posar la fotografia entre les arts.
Les instantànies van arribar al museu de Budapest de diversos centres de tot el món, com el d'Orsay, de París, el MOMA, de Nova York, el Albertina, de Viena, el Ludwig, de Colònia, o el Fotogràfic de Kecskemét (Hongria ), entre d'altres.
Segons László Baan, director de l'SZM, aquesta "és una mostra única al món", ja que encara cap ha exhibit aquest canvi en l'art fotogràfic.
Des Alfred Stieglitz (Alemanya / EUA), a Edward Steichen (EUA), Man Ray (EUA), Rodolf Koppitz (Txecoslovàquia), fins als hongaresos László Moholy-Nagy i André Kertész, la mostra ofereix una imatge del canvi de la visió que aquests artistes tenien sobre la fotografia.
El pictoralismo (corrent fotogràfica) es va desenvolupar a finals del segle XIX a Àustria, Alemanya i el Regne Unit, i els seus exponents van jugar un paper clau perquè la fotografia fos reconeguda com un art.
En les seves instantànies triaven temes de la pintura d'aquella època, natures mortes, paisatges o retrats.
Amb aquestes tècniques, els fotògrafs buscaven el reconeixement de la fotografia com un art, asemejándole a la pintura.
A partir de la segona dècada del segle XX els fotògrafs van començar a ampliar el ventall de temes i tècniques.
Péter Baki, comissari de la mostra, s'ha referit al sorgir de tendències com la macrofotografia, i després les instantànies més "socials" com les de la italiana Tina Modotti, preses a Mèxic, o el surrealisme de certes obres del nord-americà Man Ray.
Aquest afany es reflecteix, per exemple, en el "entrepont", de Stieglitz, que representa emigrants entrant a Nova York amb vaixell o la "Dona amb bandera", de Modotti, que està considerada com un símbol de les revolucions llatinoamericanes.
Més tard, en la dècada dels anys vint, Man Ray i l'hongarès Moholy-Nagy van experimentar amb tècniques com el fotograma, obres preses col • locant objectes sobre paper fotosensible, que deixen empremta de llum i ombra.
L'exposició de Budapest recull a importants instantànies com el retrat de l'actriu Greta Garbo, d'Edward Steichen, la "Comtessa Masati" i "El violí d'Ingres", de Man Ray, "La ballarina satírica", de Kertész, o el " Autoretrat ", de Moholy-Nagy, entre moltes altres.
El recorregut conclou amb una pel • lícula experimental del surrealista Marcel Duchamp (anèmia Cinéma), estrenada el 1929 i que ja representa les pròximes generacions de la creació visual.
Els organitzadors van complementar la mostra amb un recull de diferents càmeres de l'època, entre elles unes de manxa, així com les primeres compactes que es van fabricar des de finals d'aquest període.