- RESERVES
- Apartaments Budapest
- Hotels Budapest
- Hostals Budapest
- Pensions Budapest
- Spa Hotels Budapest
- Totes les destinacions
L'art de la llum de Moholy-Nagy torna a Hongria, la seva terra natal
Budapest, 12 juny de 2011 (EFE) .- El "art de la llum" d'un dels més importants pintors i fotògrafs del modernisme, László Moholy-Nagy, torna a Hongria, la seva terra natal, en una mostra inaugurada al museu Ludwig de Budapest.
L'exposició "L'art de la llum", inaugurada aquesta setmana i que estarà oberta fins al 25 de setembre, recull més de 200 fotografies, fotogrames, pintures, pel•lícules i dissenys de l'artista magiar.
Moholy-Nagy (Hongria, 1895 - Estats Units, 1946) va ser un artista "compromès amb la vida i amb l'art" la figura és important reivindicar, va explicar Oliva María Rubio, comissària de la mostra i directora d'exposicions del centre cultural "La Fàbrica" de Madrid.
Rubio ha volgut destacar en la mostra l'ús que Moholy-Nagy fa de la llum, el pilar essencial de la seva teoria estètica.
Per Moholy-Nagy "l'art és l'art de la llum", va assegurar Rubio.
Les fotografies, fotogrames i el cinema des de la dècada de 1920 van representar per a l'artista una oportunitat d'expressar d'una manera concreta la seva teoria sobre la llum.
Així, Moholy-Nagy, que es va traslladar a Berlín el 1920, va redescobrir el fotograma, una imatge fotogràfica presa sense càmera, posant objectes sobre paper fotosensible, que deixen empremta, en forma de llum i ombra sobre aquesta superfície.
La comissària va recordar que Moholy-Nagy en el seu llibre de 1925 "Pintura, fotografia, cinema" es va avançar a la seva època, dient que "el illetrat del futur serà el que no sàpiga de fotografia".
En un dels murs del museu crida l'atenció una projecció de les imatges produïdes per l'anomenat "Modulador espai-llum", un invent que Moholy-Nagy va desenvolupar després de 8 anys de treball i que va presentar a París el 1930.
Aquest modulador és un aparell format per elements mòbils de metall i vidre amb diferents formes, així com llums que produeixen efectes de llum i ombra.
Moholy-Nagy fotografiava i filmava aquests efectes i al museu Ludwig es presenta una d'aquestes pel•lícules creades per la llum i el moviment repetitiu dels elements geomètrics de l'aparell.
Aquest joc amb la llum es reflecteix també en altres obres de l'artista, com pintures sobre vidre, per exemple les seves "Barres giratòries" (1946), que sobresurten del pla del mur i l'aparença va canviant segons l'angle des d'on es contemplen.
Moholy-Nagy no només experimentava amb nous camins i tècniques en l'art, sinó que també buscava el "ideal del nou i total home", cosa que pretenia trobar a través de l'educació, al que es va dedicar durant tota la seva vida, ha afegit Rubio.
Va ser docent del famós centre Bauhaus alemany, convidat pel seu fundador, Walter Gropius en 1923, i després d'abandonar Europa per l'avanç del nazisme, va fundar el 1939 a Chicago l'Institut de Disseny, on va ensenyar fins a la seva mort.
En les seves fotografies es juguen amb perspectives estranyes, amb picats des de l'altura, en què és difícil de reconèixer l'objecte.
Exemple d'això és la famosa imatge "Des de la torre de la ràdio", en què les formes geomètriques que s'observen resulten ser parts d'un parc: un camí, arbres i segments d'un edifici.
La filla de l'artista, Hattula Moholy-Nagy, que va estar present en la inauguració de la mostra el dimarts, va assegurar que el seu pare, tot i haver viscut en molts països del món, "en el seu cor sempre va ser hongarès", encara que la seva obra "no coneixia les fronteres".
Les obres exposades en aquesta mostra procedeixen de més de 20 museus de tot el món, entre ells, la Tate Modern, del Regne Unit, el Whitney Museum, dels Estats Units, o el Tòquio Metropolitan, del Japó, així com de col•leccions privades.
Marcelo Nagy
