El territori que actualment ocupa Hongria va pertànyer, abans de l'era cristiana, als celtes i a partir de l'any 10 a.C. va ser conquerit pels romans que van romandre aquí durant cinc segles en una província que van denominar Pannonia, a l'oest i al sud del Danubi. Al gran riu, que feia frontera, el lloc més destacat va ser Aquincum (l'actual Óbuda). Les invasions bàrbares van fer fugir els romans i el territori va presenciar el pas de nombroses tribus: alanos, gots, gépidos, ávaros i huns.

L'any 896, set tribus magiars conduïdes pel seu cap Árpád, procedents de les conques del Volga i l'Ural, van ocupar les vores del Danubi i van fer incursions per tot Europa, especialment aFrança i a Itàlia. L'any 1000, Esteban, fill del príncep Géza i hereu de Árpád, es va declarar súbdit de la Santa Seu i va ser coronat rei, donant inici així a l'Estat magiar.

L'Hongria feudal incloïa llavors un ampli territori que comprenia Transsilvània (l'actual Romania) i Croàcia. La capital de l'Estat va passar successivament de Székesfehérvár a Esztergom, a Buda i a Visegrád. Per llavors, Buda i Pest eren ciutats independents separades pel Danubi i van ser arrasadess per la invasió dels mongols l'any 1241. Entre els anys 1000 i 1301 va regnar a Hongria la dinastia de Árpád amb successives expansions del regne i invasions d'altres pobles. En l'època de les Croades, el país va jugar un paper fonamental; el rei Luis VII de França i l'emperador Conrado III d'Alemanya van residir a Hongria durant la segona Croada i el rei hongarès András II va organitzar una d'elles. Després de la invasió dels tàrtars i mongols en 1241-42, el rei Béla IV es va veure obligat a refugiar-se en l'actual Croàcia. En 1301, amb la mort d'András III, s'extingeix la dinastia de Árpád.